Expliquen els manuals d’economia que, en una economia regida pel mercat, tota activitat econòmica ha de tenir un nivell o altre de risc, essent aquest un component inherent de tot projecte i acció empresarial, el qual estaria justament en relació amb les expectatives de benefici que indueixen a comportar-se de manera activa, a fer inversions o a obrir noves línies de negoci. Estrictament, quan s’emprèn o es fan negocis sense algun nivell de risc, per petit i minimitzat que aquest estigui, no estaríem en una economia oberta i competitiva, sinó en posició monopolística o de domini absolut. Especialment en els darrers temps, no és estrany de veure com empreses que actuen en el camp de les commodities o dels serveis públics bàsics, sovint de recent privatització, actuen al marge de la competència i de les regles del mercat que afirmen defensar. La reflexió ve a tomb de l’escandalós contracte que el govern espanyol va subscriure amb l’empresa que va projectar el macromagatzem de gas Castor a la costa tarragonina i llevantina i que consistia a reutilitzar, en funcions de dipòsit, les zones cavernoses de gran profunditat d’aquella plataforma marítima on, justament ja fa anys, s’havia extret petroli. Ben segur que el tema tenia una certa complexitat tècnica i als no coneixedors d’enginyeria i de geologia se’ns fa difícil d’imaginar-ho.