El nou individu digital

És una obvietat ressaltar que el món, la realitat que ens envolta, canvia a una velocitat de vertigen. Tot i que la història de la humanitat sempre ja estat evolució i canvi, la capacitat de mudar que ha assolit les darreres dècades, especialment degut a les innovacions tecnològiques, es fa difícil des seguir i poder-se mantenir incorporat a les successives onades. El problema no rau especialment en comprendre i utilitzar les possibilitats tecnològiques, sinó sobretot adequar-nos als canvis socials, culturals i mentals que els nous estris comporten o en són el resultat. Molta gent, i especialment les generacions més joves, viuen les novetats tècniques i les noves formes de comportament i de vida que signifiquen, com una dada o un fet donat, a més de la possibilitat d’anar saltat de joguina en joguina, sense que calgui plantejar-se, la seva utilitat, la idoneïtat o si realment volem i ens compensa el món cap al que ens porta. S’ha imposat el concepte de surfejar sobre la realitat, més que no pas el fer-se preguntes sobre el què, el perquè o la conveniència o el sentit que tenen les coses. En el món hiperglobalitzat de ciutadans convertits en consumidors compulsius de la “novetat”, fer-se preguntes fins i tot s’ha tornat de mal gust. Si opines que potser la societat no hauria de renunciar a portar el timó del seu futur i posar el coneixement i la tecnologia al seu servei, més que no pas esdevenir-ne servidor i esclau, el més fàcil és que et titllin de rèmora, dinosaure o inadaptat.

Resultado de imagen de nativos digitales

Potser encara tenim poca perspectiva, però el món digital està comportant canvis sobtats i dràstics, que superen i de molt el que seria una mera evolució de la tecnologia i una pocs efectes sobre la societat i el comportament de les persones. És un salt molt notori i accentuat, el que se’n diu un canvi disruptiu. Per la majoria de gent, sens dubte, un món ple de possibilitats per la immediatesa i la interconnexió que suposa. Guanyem amb temps i accessibilitat, i això és un progrés notori, però té molts efectes que no es poden pas situar en el cantó positiu de la valoració: superficialitat i trivialitat, excés de velocitat, falta de temps de reflexió, massa soroll ambiental, abús d’exposició, pèrdua de privacitat i retrocés de les relacions personals, alta capacitat d’intoxicació i de manipulació, impactes comercials continuats, confusió entre la realitat i la ficció, conformació d’un gran “ramat”, solitud i aïllament… Tots aquests “efectes col·laterals” que les generacions predigitals en tenim una certa consciència i gestionem com podem, han provocat uns efectes demolidors cap a aquells que ja formen part dels anomenats “nadius digitals”. Ens costa molt d’entendre’ls. Es comporten amb l’arrogància de qui es creu posseïdor d’una nova veritat i han desconnectat de les formes, interessos i prioritats que han format part de la nostra societat els darrers segles.

Resultado de imagen de nativos digitales

Amb el smartphone incorporat al propi cos, aquests joves i adolescents consideren obsolets els nostres valors culturals d’origen renaixentista, així com la devoció per la raó i el coneixement que vam heretar de la Il·lustració. Hem viscut fins a finals del segle XX en el paradigma d’una cultura llibresca que, per mitjà de l’ensenyament, transmetíem generació darrera generació. Els joves actuals, ja sigui a l’escola, a l’institut o a la universitat, ja no tenen la consideració ni el respecte vehement cap al “nostre” coneixement i encara menys cap a la nostra forma de transmetre’l. Creuen tenir tot el saber possible a l’abast només exercint un clic, encara que no saben quines preguntes plantejar a tanta informació disponible i així convertir-la realment en coneixement. El món digital ha donat vida un nou tipus d’individu. Els espais d’encontre i de sociabilitat presencials d’antany -aula, església, plaça pública- ja no serveixen a persones que han assumit noves formes de connexió i de contacte. Els continguts i els espais de relació ja no són els mateixos. Els que formem part d’un món ja en retirada no cal que hi renunciem, però haurem de conviure i acceptar que el nou paradigma ja és tot un altra.

 

Anuncis

One thought on “El nou individu digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s