Autor: Josep Burgaya

Sempre s’ha dit que les crisis generen oportunitats. Una frase que pretén confortar a la molta gent que sobretot les crisis els comporten empobriment, dificultats, desocupació i sofriment. Continua la lectura de “Bojos per Apple” →

Molts dels processos d’inestabilitat i conflicte que es produeixen al món coincideixen en un factor: el malestar d’unes classes mitjanes debilitades i amb perill de desaparició. Continua la lectura de “La revolta de les classes mitjanes” →

La monarquia es un sistema d’estat que ja era desfasat al segle XIX, feia notòria olor de naftalina al segle passat i que en els temps actuals es fa difícil de prendre-se’l seriosament. Continua la lectura de “Una monarquia en deconstrucció” →

Els rebrots contundents del coronavirus d’aquest estiu, explicats de manera confusa quan no caòtica per les autoritats, tenen i tindran molts efectes. Continua la lectura de “La fatal arrogància” →

La Unió Europea ha donat finalment una prova de la seva existència i de la seva voluntat de continuïtat futura. Continua la lectura de “Europa, encara” →

El treball s’ha convertit en un bé escàs en el primer món i encara més escàs si la falta de qualificació només permet buscar-lo en àmbits poc especialitzats i sense vinculació amb el coneixement, a no ser que ens resignem a treballar en el sector informal de l’economia i amb molt baixos salaris. Continua la lectura de “La insuficiència del treball” →

Catalunya té una mala i llarga historia de “negrers”, de comerciants que des del segle XVI i fins gairebé finals del segle XIX es van fer les seves fortunes amb el tràfec d’esclaus a les colònies americanes. Continua la lectura de “Temporers” →

Que res sigui sòlid i permanent resulta característic de la postmodernitat. Canvi, mutació contínua, desvinculació… Zygmunt Baumann ho va sintetitzar molt bé amb el seu concepte de “societat líquida”. Continua la lectura de “Desmaterialització” →