Després de quaranta dies d’una guerra injustificable i ni tan sols explicable pels que la van iniciar, els Estats Units i l’Iran han acordat una treva que, des del primer moment ja no es respecti. Això que se’n diuen els mercats, responen de manera immediata, encara que no excessivament confiats: la borsa puja i el petroli baixa. Trobo que tenint en compte la confiabilitat que donen les contradictòries manifestacions de Donald Trump el ral·li de preus continuarà les setmanes vinents. Avui dia, els Estats Units no han aconseguit res del que s’havien plantejat. Ni guerra ràpida, ni victòria militar. Tampoc fer caure el règim islamista. La potència militar nord-americana clarament en qüestió per haver iniciat una guerra il·legal, sense ni tan sols declarar-la, sense el suport de països teòricament amics i, especialment, sense cap justificació atenent que el desenvolupament nuclear iranià estava, feia temps, congelat. Les amenaces de barra de bar del president americà, susceptibles totes elles de cometre delictes d’odi i de defensar holocausts diversos a l’Orient Mitjà, han demostrat que ni les possibilitats de l’exèrcit americà eren tals com tampoc la pretesa feblesa dels iranians era la que es deia. Com gairebé tothom havia previst, especialment molts generals de l’exèrcit americà, aquesta guerra no es podia guanyar i no tindria més funcionalitats que destruir infraestructures i provocar mort i sofriment a les ciutats bombardejades. Ara, els morts, depenent del bàndol, no compten, són merament un dany colateral inevitable.
Qui realment estava interessat en aquesta guerra i en la seva continuïtat és Israel. Els crims de guerra que comet aquest país i de manera especial el seu líder Benjamin Netanyahu resulten ja incomptables. Ja ningú parla de Gaza, però la violència i mort hi continuen sense cap reparació. Continua la neteja ètnica a Cisjordània fins a buidar-la de població palestina amb una apropiació per la força per part de colons armats que resulta injustificable. Després de Palestina, Netanyahu va convèncer el voluble Trump que era el moment d’acabar amb l’Iran, tot fragmentant qualsevol possibilitat que hi hagués algun estat fort i autònom a la zona, una vegada posats sota control l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. L’expansionisme sionista requereix una neutralització àmplia d’unitats polítiques en aquell territori. Els morts que calen, no tenen importància. Que en aquest punt algú pugui argument formar part del poble elegit per Déu i que aquest els va atorgar aquells territoris resulta un acudit de molt mal gust, com ho és que un país en mans de fonamentalistes religiosos jueus argumenti contra el tradicionalisme a la Pèrsia dels aiatol·làs.
Mentre es discuteix al Pakistan si la treva ho és de veritat o només un simulacre i Trump amenaci en “tornar a l’edat de pedra” a una civilització mil·lenària, Israel continua amb la seva obsessió bel·licosa i destructora. Ara ho fa al Líban. Com qui no vol la cosa destrueix, en el sentit més literal del terme, la meitat sud d’aquest país, deixant-la sense habitatges, economia i infraestructures, obligant a emigrar cap a la meitat nord a més de dos milions de persones. Ja porta uns quants milers de morts tot i que els mitjans ho tracten com un tema menor que passa per sota del radar de l’actualitat. Que quan Israel es posa de mal humor cremi el Líban s’ha convertit els darrers cinquanta anys en una normalitat. Aquest país, amb equilibris ètnics i religiosos complexos i que no té ni exèrcit ni estructures d’estat dignes d’aquest nom, resulta un ninot per a un exèrcit israelià molt donat a practicar matances i genocidis als desarmats, que és el mateix que va fer a Gaza. Aquesta vegada més que castigar Hezbol·là, el que pretén és ocupar un territori equivalent a la meitat d’Israel. Tot diu fer-ho en nom del combat contra el terrorisme, però en realitat a la zona qui practica de manera sistemàtica el terrorisme és justament l’estat israelià. L’apropiació de terres agrícoles i zones amb aigua no és pas un objectiu secundari. Israel s’ha convertit en un problema grandiós pel món, en mans del sionisme, es creu justificat en destruir i ocupar territoris tot practicant violència inusitada i genocidi. A hores d’ara, siguem clars, ha perdut qualsevol justificació política, ètica i moral per a continuar existint.
Josep Burgaya 