Hi ha diverses maneres d’estar desinformat. Una és estar desconnectat o bé no tenir accés a mitjans de comunicació. Aquesta primera resulta difícil. Com t’aïlles? Si ens ho mirem bé, no és tan mala opció si volem tenir una vida digna i no estar sotmesos a una pressió constant en la qual més que informar-nos significa patir un estrès constant per no saber si el que consumeixes té una mínima qualitat, o bé, només “greix” que funciona com a distracció manipuladora. Òbviament, el resultat és que quedes com un element estrany, antisocial i desconeixedor de la realitat. L’opció contrària que és la d’estar hiperconnectat, llegint tot el que arreplegues als diaris, a les xarxes, a mitjans de tota mena sense destriar biaixos ni interessos, no diferenciant entreteniment d’informació, sense matisos entre periodisme i opinió. Acabes intoxicat per excés i, sobretot, perquè ja no hi ha manera de saber que és fals i que pura invenció. Rumors i notícies se sobreposen i el que prometen els titulars de clickbeit no t’acaben donant allò que et prometia el temptador redactat que funciona com un ham de pesca. De cara estar informats, també menys és més. Si no sabem l’origen i la paternitat del que consumim, si les informacions no responen a una capçalera i a periodistes reconeguts per la responsabilitat professional, acabem intoxicats -infoxicació se’n diu ara-, i ben segur, gens informats.
Quantes vegades amics i companys ens donen una informació cridanera que grinyola i en demanar-los la font et responen que “es diu a les xarxes” o que els ha arribat procedent de buscadors de notícies que ja no es prenen tan sols la molèstia de dir qui és el pare o la mare de tal informació? Rumorologia i veracitat es combinen i es recombinen donant lloc a petits productes que sempre estan a mig camí entre el divertiment i la notícia. Els consumim com a mera distracció i, si és possible, fer-nos uns riures amb els amics. Tant ens fa el que passi perquè la nostra capacitat de connexió en un sentit ètic i moral, com a subjectes socials, fa temps que se’ns ha deteriorat. Tot el que es publica, per quantitat, resulta impossible de digerir i encara menys entendre-ho i fer-ho nostre d’una manera crítica. Bona part dels mitjans, especialment els digitals, s’han convertit en abocadors d’escombraries informatives. Funcionen com a llocs de creació d’emocions i relats que generin comportaments polítics el menys racional possibles. Bona part del que corre per les xarxes és pura maldat que pretén disfressar-se d’informació, quan en realitat dista de ser-ho. Com sortir d’aquest parany de l’excés i de mala qualitat?
Certament, no tinc la recepta. Procuro, com en l’alimentació fer una dieta variada però sempre de productes saludables. Llegir o veure mitjans amb nom i cognoms, on periodistes qualificats continuen fent la magnífica funció d’informar a partir de dades verídiques i contrastades tot proporcionant-me el context d’allò que m’expliquen. Fugir d’informar-se per internet, cosa que no resulta possible, com tampoc estar pendent tot el dia de “novetats” de darrera hora. Bona part del que passa pot esperar a ser llegit o vist el vespre o demà al matí. Assumir que la funció d’informar-nos també requereix context, actitud i atenció adequada. Com tot allò que és important, no es pot fer de qualsevol manera tot interferint amb la feina o amb la vida personal o familiar. Reconec que, amb tot el que està caient, em practico una certa apagada informativa que em permeti prendre una certa distància i ser mitjanament feliç. No, no estic pendent dels tuits d’Elon Musk o Donald Trump, no m’interessen les ocurrències dels influencers de moda ni segueixo els frasejats de polítics que tenen poc a dir més enllà d’insultar els contrincants. No perdo el temps amb terraplanistes ni conspiranoics, ni que sigui per fer-ne conya. Tampoc em recreo amb imatges impactants de violències injustificables. Sabent que es practica i qui la practica ja en tinc prou per a saber que el mal realment existeix. Avui dia, per estar realment informats i poder actuar com a ciutadans socialment responsables cal aplicar-se dietes suficients però no excessives, ben triades, poc calòriques i baixes en distraccions interessades.
Josep Burgaya 