Israel

Mentre destrueix sistemàticament Gaza i mata literalment de fam a la seva població, nens inclosos, l’estat d’Israel es diverteix al festival d’Eurovisió tot agafant un protagonisme que no els va acabar de sortir bé per ben poc. Van muntar l’espectacle i un ben coordinat sistema de bots a internet es va cuidar de dominar falsament a molts països el vot popular. En el món actual, la guerra es lliura de manera brutal amb armes de foc tot destruint ciutats i matant persones, mentre que en paral·lel s’intenta guanyar la batalla cultural tot ocupant l’espai central en el món de l’espectacle i de l’entreteniment. Sembla una frivolitat excessiva, però per apaivagar el rebuig i les queixes amb relació al genocidi sistemàtic que practiquen, es tracta de posar el focus en un festival musical tot intentant demostrar de manera fraudulenta que són la gent més popular del món. Diguem-ho tot, que hi fa un estat de l’Orient Mitjà en un fòrum europeu? Per què acceptem un país on els seus governants aniquilen de manera organitzada i continuada una població de diversos milions de persones a les quals han arrabassat el seu territori, el lloc on viure? Resulta ja del tot insuportable i inacceptable acceptar l’estat israelià en qualsevol lloc del món, així com tenir-hi relacions i comerciar-hi. S’ha guanyat, amb escreix, la condemna i l’ostracisme absolut. Els valors occidentals i el respecte als drets humans requereixen aïllar aquest país de manera profunda.

No es tracta d’antisemitisme ni de condemnar a la societat israeliana en conjunt. No és un “problema” amb els jueus. No tothom és Netanyahu o bé de la multitud de partidets de signe religiós que resulten supremacistes i fanàtics. Però el problema no és només un màxim dirigent que espero que més aviat que tard acabi en mans i condemnat per un tribunal internacional. La ciutadania israeliana no pot mirar cap a una altra banda en nom de la seva seguretat. S’està practicant una matança que deshumanitza a tot aquell que, encara que no l’aplaudeixi, no li dona la importància que es mereix. Els hooligans del sionisme que patim a Catalunya i arreu, molts d’ells ben subvencionats per la llarga mà d’Israel, s’haurien de donar vergonya de justificar les tortures i assassinats que es practiquen tot abusant d’una gent que no tenen forma de defensar-se, que estan reclosos en un camp de concentració, en una presó a cel obert. L’abús va molt més enllà de la violència simple o de la indecència. Justificar això, com aquells que a Alemanya neguen l’Holocaust, hauria d’estar condemnat al Codi Penal. El govern espanyol ha tingut una posició prou digna al respecte, parlant el president Sánchez de manera clara. Caldria, però, trencar tota mena de relacions aquí i arreu amb l’estat d’Israel, el que fan. A Gaza, com també més silenciosament a Cisjordània, mereixeria una condemna absoluta, com també al paper que en la intensificació de la brutalitat hi té el paper dels Estats Units de Donald Trump. Si justificar Israel en nom del sionisme resulta criminal, encara ho és més no fer res; resulta indigne dels valors que sempre diem representar.

Hi hagi o no eleccions, Israel és un estat genocida i totalitari. La seva acció nega qualsevol vincle amb els valors democràtic que exigeixen respecte al diferent. La seva creació ja va ser discutible donat que es feia sobre un territori que hi vivia gent, a la qual es va anar arraconant i desposseint de territori, habitatge i drets. Ara se’ls hi manlleva la vida. La creació de l’estat sionista, que no jueu, el 1948 per les nacions Unides establia una assignació territorial que poc tenia a veure amb tot el que s’han anat apropiant. Quan van anar fent l’expansió utilitzant la violència, Hamàs no existia. Justament aquest grup islamista com d’altres sorgeixen per intentar contrarestar la violència patida des de fa vuitanta anys, així com totes les humiliacions rebudes. Certament, la pràctica del terrorisme no és mai una bona alternativa, però no es pot justificar amb aquest grup l’aniquilació sistemàtica de la població palestina tot recreant-se creant muntanyes de runes, destruint escoles i hospitals amb la gent a dins. No Israel no hauria de ser ni a Eurovisió ni enlloc, com tampoc nosaltres no hauríem de ser allà on ells siguin. Hem de triar entre defensar la vida i els drets humans universals, o bé si estem per la violència extrema, la mort, el sotmetiment i la indignitat.