Perfil

Soc professor universitari i assagista.

Doctor en historia contemporània, m’interessa, reflexiono i he impartit diverses matèries relacionades amb la història econòmica, el pensament polític i els moviments socials. Crec i procuro promoure i practicar el pensament crític en l’àmbit universitari.

Vaig estar implicat en política durant uns anys defensant un projecte socialdemòcrata i keynesià que avui viu, especialment a Catalunya, mals moments.

Articulista i col·laborador habitual en diversos mitjans, considero que la desigualtat econòmica és el tema cabdal dels nostres temps i em preocupa la defensa del model social europeu, que va comportar el major nivell civilitzatori que mai ha tingut la humanitat, la reformulació de l’esquerra europea, la plena assumpció de la sostenibilitat mediambiental i el retorn de la centralitat i el protagonisme a la política, que hauria de relegar l’economia al paper secundari que li correspon.

Ha escrit El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses (Prosa, 2013), L’Estat del Benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi (Octaedro,2013) i Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina (TresiQuatre, 2014), obra amb la qual vaig obtenir el premi Joan Fuster 2013 d’assaig, en el marc dels Premis Octubre.

josepburgaya@gmail.com

Entrades recents

Els referents canvien

El món va deixant de ser el que era. Un dels aspectes de canvi d’aquesta situació tan excepcional que vivim té a veure amb la geopolítica. Més que capgirar res, el que està provocant aquesta situació és l’acceleració de tendències que ja es venien desenvolupant els darrers anys.

L’estrategia del “boig”

La política tradicional, especialment en els sistemes democràtics, s’ha caracteritzat perquè els governants fessin allò que era previsible i esperable; que les seves intervencions públiques fossin de natural força avorrides i que les seves actuacions tinguessin a veure amb allò que havien dit i s’havien compromès a fer.

Crisi sobre crisis

Només portem escassament una cinquena part del segle, i ja s’està fent especialment difícil i antipàtic. La gent que té més de 30 anys, a banda dels avatars particulars i els del propi país, ja ha viscut tres grans crisis. T

More Posts