Bojos per Apple

Sempre s’ha dit que les crisis generen oportunitats. Una frase que pretén confortar a la molta gent que sobretot les crisis els comporten empobriment, dificultats, desocupació i sofriment. Però certament que alguns sectors d’activitat i molt especialment aquelles empreses que operen gairebé en règim de monopoli, poden obtenir beneficis addicionals que els serveixen per reforçar el seu lideratge. Com és força evident, el capitalisme actual manté cada vegada menys l’esperit competitiu que el va veure néixer i si una tendència a la concentració i l’oligopoli. Si en algun àmbit de l’economia això és especialment així és en les venerades corporacions tecnològiques, les quals funcionen en l’enfocament de guanyador únic. Això es fa molt evident en aquelles companyies que no produeixen res i que s’han convertit en campiones de la intermediació com Amazon, Google o Facebook. No hi ha en aquest món espai per ser segon, encara menys per poder competir. La seva lògica no porta a l’hegemonia sinó a acabar amb qualsevol competència. Resulta paradoxal que aquells que havien fet doctrina anticomunista apel·lant a no dependre d’un proveïdor únic de productes que era l’Estat, ara es conformin tant bé a haver-ho de comprar tot a Amazon.

Apple es la marca más valiosa del mundo por séptimo año consecutivo

Quan es parla de les grans tecnològiques filles de Silicon Valley i de la seva dimensió que les fa invulnerables a qualsevol limitació o límit formant l’acrònim de GAFA, hi conté Apple, la qual és de fet la més important pel que fa a la valoració borsària. A diferència de les anteriors no és una plataforma intermediària sinó que fa productes tangibles, encara que aquests es produeixen de manera subcontractada en “el cor de les tenebres” de les factories industrials asiàtiques. També té com a particularitat que malgrat produir a costos molt reduïts, no ha apostat pels preus baixos. Més aviat al contrari. Ha convertit la marca de la poma mossegada en una icona i les seus productes són buscats i cobejats, encara que caríssims, pel seu caràcter aspiracional i de representació d’estatus. El seu gran valor resulta la seva capacitat de fidelització. La demanda dels seus productes ha augmentat amb el confinament i els seus resultats empresarials no han fet sinó millorar. El seu producte estrella, l’iPhone, s’ha venut més que mai. Sembla que la seva facturació aquest any superarà el quart de bilió de dòlars i que els seus beneficis nets no baixaran dels 65.000 milions de dòlars. Com es pot veure, una desaforada taxa de benefici net que ronda el 25%.

Durant la crisi del coronavirus, les grans tecnològiques s’han convertit en valors refugi per a molts inversors borsaris, i a Apple molt especialment. S’ha erigit en la major empresa de la història en valoració borsària passant al davant de la petrolera saudita Aramco, ultrapassant els simbòlics dos bilions de dòlars. Ha superat el PIB d’Itàlia i s’ha investit com la vuitena economia del món. Una història de guanyadors d’aquelles que agraden tant als americans. Quan va sortirà a borsa el 1980, les severs accions van cotitzar a 22 dòlars, avui estaven a 480. Quaranta anys d’ordinadors personals intuïtius i de dissenys atractius, d’haver ideat les tablets i d’haver revolucionat els nostres comportaments amb els telèfons intel·ligents. També d’haver ensorrat la indústria musical amb l’iTunes. Ara la seva estratègia està en la línia, com tots les tecnològiques, d’avançar en la Intel·ligència Artificial, així com d’assaltar el món financer. AppleCard n’és l’inici. En el que no ha canviat la companyia i és el que explica els seus resultats econòmics extraordinaris, és en la seva escassa voluntat de pagar impostos. Opera sempre a través de paradisos fiscals, on sembla tenir-hi descansant fons que superen els 250.000 milions de dòlars els quals només ingressarà als Estats Units en cas d’oferir-li una moratòria fiscal. El seu caràcter global, li permet especular amb els preus de transferència. A Espanya les seves societats instrumentals per operar-hi, declaren pèrdues. La seva capacitat d’intimidació només és comparable a la seva arrogància.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s